Potser ens hauríem de preocupar. Suposem que totes les coses que havíem d’haver resolt no les hem resolt encara, poc a poc se’ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tant secretes, de tan callades, encara s’han de complir, si és que s’han de complir algun dia. Que mai hem plantat cara als nostres somnis, però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps. Que volem ser? Que volem dir? Qui volem ser? Si ho tenim clar, com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu? Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por, però de sobte com qui no vol la cosa d’un dia per un altre me n’oblido. I a la llarga, que vols que et digui, al final de tot no sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza, estic tranquil, tranquil.
diumenge, 2 de març del 2008
Neix el món dintre l'ull
Potser ens hauríem de preocupar. Suposem que totes les coses que havíem d’haver resolt no les hem resolt encara, poc a poc se’ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir, de tant secretes, de tan callades, encara s’han de complir, si és que s’han de complir algun dia. Que mai hem plantat cara als nostres somnis, però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps. Que volem ser? Que volem dir? Qui volem ser? Si ho tenim clar, com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu? Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por, però de sobte com qui no vol la cosa d’un dia per un altre me n’oblido. I a la llarga, que vols que et digui, al final de tot no sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza, estic tranquil, tranquil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Per què no poses per cap banda l'autor d'aquesta cançó? No està massa bé això, no et sembla? A més Mishima s'ho mereix.
Doncs perquè no ho he posat a cap de les altres entrades.
La següent, per exemple, és de Facto Delafé y las Flores Azules i l'anterior és de Manos de topo, i tampoc ho he posat.
Simplement no ho poso per com està fet el blog. M'agrada així.
Si algú té curiositat que ho pregunti.
Bé, no estic gens d'acord, però és la teua opció, des del meu punt de vista, poc seriosa. Encara que un bloc personal no té per què ser seriós, ni respectuós amb els autors, ni res d'això... "para gustos, blocs".
Potser si que sigui poc seriós, però és que en cap moment pretén ser-ho, de seriós.
Havia pensat deixar els autors als comentaris, però per la poca gent que llegeix el blog (si és que el llegeix algú! xD) no em val la pena perdre el temps.
Ja sé que fa mooolt de temps d'això, pero buscant la lletra pel google he arribat aquí i no puc evitar dir alguna cosa...
no crec que sigui tant greu no posar l'autor. Si a algú li agrada, el mínim que pot fer, es buscar de qui és la lletra.
Evidentment, no estaria malament que aparegués el nom del grup o cantant, però tampoc n'hi ha per tant.
Res més :P
Publica un comentari a l'entrada