Fas un forat. Ho tires tot a dintre. Comences a tirar-hi sorra a sobre. Sorra i més sorra. Ho cobreixes tot fins que ningú pugui arribar a sospitar tot el que s'amaga a sota. I marxes d'allí prometent-te que mai, per res del món, hi tornaràs.
Passen els mesos, passa el temps, fins que un dia ensopegues amb alguna cosa. Et crida l'atenció i comences a remoure. Poc a poc et descobreixes agenollat al terra desenterrant un no-saps-què... fins que te n'adones que realment sí que saps què.
Allò que havies enterrat i que t'havies jurat mai desenterrar es fa present al teu davant.
(In)conscientment, has trencat la promesa que et vas fer algun dia.
Com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada